Hola dema es el dia dels enamorats
FELIÇ DIA DELS ENAMORATS
FOTOS DE 5è
Hace 15 años
sábado, 13 de febrero de 2010
miércoles, 10 de febrero de 2010
EL CARNESTOLTES AL BRASIL
Què té el Carnaval de Rio, que tant ens fascina?
És diferent de tots, és tan espectacular, que es cotitza com els grans espectacles: es venen entrades per veure les desfilades i les rues, es venen a les televisions dels drets de transmissió com si es tractés de grans partits de futbol o de Jocs Olímpics .
La grandiositat, la bellesa, el ritme, la gràcia, la sensualitat que d'ells emana, bé el valen.Cuentan els que coneixen la història, que aquests carnavals encara no han complert els 200 años.Pero igual que tots els carnavals que a el món són i han estat, porten el seu origen de les grans cerimònies romans pròpies del mes de febrer, el de les purificacions.
En els seus primers temps, els carnavals del Brasil tenien el format de batallas.No ens recorden les antigues lluites entre Don Carnal i Doña Quaresma, és a dir entre els carnissers i els pescateros, dels que encara queden vestigis, sinó que ens retrotreuen als ritus lustral que acompanyaven el Carnaval.
Carnaval
El carnaval anomenat també temps de carnestoltes, carnestoltes o darrers dies, segons diferents etnòlegs, troba el seu origen en antigues festes paganes d'hivern, de celebracions dionisíaques gregues o de festes romanes. Podria ser que el mot carnaval tingués el seu origen en les paraules llatines carru navalis, fent referència al mite de Isis, i Osiris.
El carnaval de Venècia.
El Carnaval és una celebració que pertany al culte lunar. Per aquest motiu, és una festa mòbil. Aquesta s'ha d'emmarcar dins un cicle sencer amb sentit propi, el cicle que precedeix la Quaresma. Per tal de situar el Carnaval en el calendari, hem de buscar la primera lluna plena posterior a l'equinocci de primavera, el 20 de març. El diumenge següent és Diumenge de Pasqua i el diumenge de la setmana anterior és Diumenge de Rams. A partir d'aquest últim comptem quaranta dies enrere i tenim el Dimecres de Cendra, el primer dia de Quaresma i últim de Carnaval. Així, doncs, Dimecres de Cendra es mourà entre el dia 4 de febrer i el 10 de març, mentre que el Dijous Gras ho farà entre el 29 de gener i el 4 de març.
En la vella societat rural, fortament estructurada pel cristianisme, el temps de Carnestoltes oferia, mascarades rituals d'arrel pagana i un lapse de permissivitat que s'oposava a la repressió dels instints i la severa formalitat litúrgica de la Quaresma.
Actualment el Carnaval s'ha convertit en una festa popular de caràcter lúdic. On tota aquesta llibertat extrema prèvia al temps de quaresma agafa forma en un sol individu, en carnestoltes, que és el Rei del Carnaval.
Històricament han destacat diferents Carnavals arreu de Catalunya diferenciats per les seves particularitats. Aquests són els de Barcelona, el de Sitges, i Tarragona en la vessant més brasilera i el de Vilanova i la Geltrú i Solsona com a tradicionals.
EL Carnaval i la religió:
EL Carnaval també està molt relacionat amb la tradició cristiana. Es celebrea uns dies abans del Dimecres de Cendra, dia en què comença la Quaresma. En la tradició cristiana, els 40 dies que dura la Quaresma són un temps de sacrifici en els quals, per exemple, no es pot menjar gaire. Per això, durant el Carnaval hi ha més llibertat i es trenquen moltes regles. Cal aprofitar per fer tot allò que després no es podrà fer.
Dos personatges han representat històricament la lluita entre el que signifiquen el Carnaval i la Quaresma. Per un costat, el rei Carnestoltes, un personatge gruixut, dragador, bevedro i esbojarrat. Per l´altre, la seva enemiga,la vella Quaresma,una vella de set cames que dejuna i és vegetariana.
Carnestoltes
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Cartell del Carnestoltes 2006 a Castelló de la Plana
El rei carnestoltes, el rei de la festa o el rei del carnaval és un personatge fictici carnavalesc el qual és el centre de les festes. Cada any apareix el dissabte sota l'aparença d'un animal o d'una persona, i llegeix el pregó amb el qual s'inaugura la celebració.
En el seu pregó, el rei dóna permís per passar-s'ho bé sense limitacions: és el moment de ballar i desfilar disfressat. Però el caos i la bogeria només duren fins el dimarts. Aquest dia la gent s'adona que tant desordre no és bo.
En un judici públic, el rei és declarat culpable de tot, i se'l condemna a mort. Després de llegir el seu testament, se'l crema en públic. A partir de la mitjanit del dimarts s'acaba la festa i comença la quaresma.
Què té el Carnaval de Rio, que tant ens fascina?
És diferent de tots, és tan espectacular, que es cotitza com els grans espectacles: es venen entrades per veure les desfilades i les rues, es venen a les televisions dels drets de transmissió com si es tractés de grans partits de futbol o de Jocs Olímpics .
La grandiositat, la bellesa, el ritme, la gràcia, la sensualitat que d'ells emana, bé el valen.Cuentan els que coneixen la història, que aquests carnavals encara no han complert els 200 años.Pero igual que tots els carnavals que a el món són i han estat, porten el seu origen de les grans cerimònies romans pròpies del mes de febrer, el de les purificacions.
En els seus primers temps, els carnavals del Brasil tenien el format de batallas.No ens recorden les antigues lluites entre Don Carnal i Doña Quaresma, és a dir entre els carnissers i els pescateros, dels que encara queden vestigis, sinó que ens retrotreuen als ritus lustral que acompanyaven el Carnaval.
Carnaval
El carnaval anomenat també temps de carnestoltes, carnestoltes o darrers dies, segons diferents etnòlegs, troba el seu origen en antigues festes paganes d'hivern, de celebracions dionisíaques gregues o de festes romanes. Podria ser que el mot carnaval tingués el seu origen en les paraules llatines carru navalis, fent referència al mite de Isis, i Osiris.
El carnaval de Venècia.
El Carnaval és una celebració que pertany al culte lunar. Per aquest motiu, és una festa mòbil. Aquesta s'ha d'emmarcar dins un cicle sencer amb sentit propi, el cicle que precedeix la Quaresma. Per tal de situar el Carnaval en el calendari, hem de buscar la primera lluna plena posterior a l'equinocci de primavera, el 20 de març. El diumenge següent és Diumenge de Pasqua i el diumenge de la setmana anterior és Diumenge de Rams. A partir d'aquest últim comptem quaranta dies enrere i tenim el Dimecres de Cendra, el primer dia de Quaresma i últim de Carnaval. Així, doncs, Dimecres de Cendra es mourà entre el dia 4 de febrer i el 10 de març, mentre que el Dijous Gras ho farà entre el 29 de gener i el 4 de març.
En la vella societat rural, fortament estructurada pel cristianisme, el temps de Carnestoltes oferia, mascarades rituals d'arrel pagana i un lapse de permissivitat que s'oposava a la repressió dels instints i la severa formalitat litúrgica de la Quaresma.
Actualment el Carnaval s'ha convertit en una festa popular de caràcter lúdic. On tota aquesta llibertat extrema prèvia al temps de quaresma agafa forma en un sol individu, en carnestoltes, que és el Rei del Carnaval.
Històricament han destacat diferents Carnavals arreu de Catalunya diferenciats per les seves particularitats. Aquests són els de Barcelona, el de Sitges, i Tarragona en la vessant més brasilera i el de Vilanova i la Geltrú i Solsona com a tradicionals.
EL Carnaval i la religió:
EL Carnaval també està molt relacionat amb la tradició cristiana. Es celebrea uns dies abans del Dimecres de Cendra, dia en què comença la Quaresma. En la tradició cristiana, els 40 dies que dura la Quaresma són un temps de sacrifici en els quals, per exemple, no es pot menjar gaire. Per això, durant el Carnaval hi ha més llibertat i es trenquen moltes regles. Cal aprofitar per fer tot allò que després no es podrà fer.
Dos personatges han representat històricament la lluita entre el que signifiquen el Carnaval i la Quaresma. Per un costat, el rei Carnestoltes, un personatge gruixut, dragador, bevedro i esbojarrat. Per l´altre, la seva enemiga,la vella Quaresma,una vella de set cames que dejuna i és vegetariana.
Carnestoltes
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Cartell del Carnestoltes 2006 a Castelló de la Plana
El rei carnestoltes, el rei de la festa o el rei del carnaval és un personatge fictici carnavalesc el qual és el centre de les festes. Cada any apareix el dissabte sota l'aparença d'un animal o d'una persona, i llegeix el pregó amb el qual s'inaugura la celebració.
En el seu pregó, el rei dóna permís per passar-s'ho bé sense limitacions: és el moment de ballar i desfilar disfressat. Però el caos i la bogeria només duren fins el dimarts. Aquest dia la gent s'adona que tant desordre no és bo.
En un judici públic, el rei és declarat culpable de tot, i se'l condemna a mort. Després de llegir el seu testament, se'l crema en públic. A partir de la mitjanit del dimarts s'acaba la festa i comença la quaresma.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
